Aquest any el calendari de curses de muntanya esta calent, el difícil ha estat decidir-nos quines fèiem...tot seguit teniu el calendari 2010 de marxes, caminades i curses de muntanya que farem socis de l’entitat:
Copa Catalana Caminades Resistencia (2010)
Marxa dels Castells de la Segarra (7/03/10)
Costa Brava Xtrem Running (23,24 i 25/04/10)
Marató La forestal (16/05/10) ?
Ultra Trail coll de Nargó (29,30/05/10)?
Andorra Ultra Trail (26 i 27/06/10)
Hiru Haundiak (26/06/10)
Ultra-Trail Du Mont-Blanc(CCC) (24/08/10)
Le Gran Raid des Pyrénées (27,28 i 29/08/10)
Carros de foc Sky runner (28/08/2010)?
Ultra Trail Guara-Somontano (2 i 3/10/10)
Ultra Trail Serra de Montsant (25/10/10)?
Ja ho sabeu si algú s’anima tots els dijous fem reunió, vine et farem cinc cèntims. Això sí no et pots adormir, hi ha curses que el període d’inscripció s’obre amb 8 mesos d’antelació.
“El guerrer de la llum coneix el valor de la perseverança i el coratge.Moltes vegades, durant el combat, rep cops que no s’esperava. I comprèn que –durant la guerra- l’enemic el vencerà en algunes batalles. Quan això s’esdevé, el guerrer plora les seves penes i descansa per recuperar les seves energies. Però tot seguit torna a lluitar pels seus somnis”.
Paulo coelho
viernes, 11 de diciembre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Si las montañas hablaran...
ResponderEliminarMi nombre no importa. Soy vieja, más vieja que los mismos nombres, tan vieja como el mundo.
Vosotros, los hombres, me llamáis de diversas maneras:
Vosotros que pasáis sobre mí, y apenas dejáis unas huellas, que pronto borrará la lluvia o el viento; vuestro paso es tan breve, que apenas llegáis ya os estáis marchando. Ay, hombres, que decís que me amáis, y huís de mi lado. Es tan corto vuestro amor, como largo mi olvido…
Pero a veces, unos pocos de vosotros consiguen evitar ese olvido.
Corren, saltan, caminan, se arrastran, jadean, sufren, y creen vencernos. Ilusos soñadores. Pero me caen bien. Miden nuestra grandeza con sus pequeños pies, y por eso nos respetan. Respiran el mismo frío aire que nosotras, soportan el mismo Sol, les castiga el mismo viento, les empapa la misma lluvia.
Sus corazones palpitan al ritmo que les marcan las pendientes de nuestras laderas, su voluntad parece hecha de la misma piedra que nos forma, sus sueños son tal altos como nuestras cimas, y para ellos hay algo más valioso que respirar: vivir un instante que les deje sin aliento.